Farda

FARDA,  f. 

Mainada, colla de minyons. 

Accepció que trobem en el Diccionari Aguiló. Ho recull Lluís Orriols en el primer volum, p. 311, de La contribució d'Osona a la llengua catalana (1994), on es reprodueix un fragment de la crida de les festes de Sant Miquel de Vic del 1799 en què aquest mot substantiu hi té ja el sentit de 'mainada'. 

Es tracta d'una extensió semàntica del mot farda (d'origen àrab), des del sentit de 'conjunt de coses que es porten en un viatge o expedició' fins al significat de 'nosa, enfarfec', aplicat als infants.  

__________________________________________________________
Fotografia:  Pedró de Sant Roc (Ajuntament de Sant Feliu)