diumenge, 19 de març de 2017

Cercenejar





CERCENEJAR,  v. tr.

1. Cercar una cosa removent-ne altres a fi de trobar-la.

{DCVB: Solsona, Cardona, Gironella, Prats de Lluçanès}

2. Tafanejar. 


És derivat de cercenar, amb el sufix iteratiu -ejar. Totes dues formes, tant cercenar com cercenejar, les trobem consignades en el DCVB, però no en el DECLC de Joan Coromines.   

En el DCVB s'esmenta la possibilitat que l'ús de cercenar 'cercar removent' no sigui, al capdavall, sinó derivat del verb cercar (de CĬRCĀRE 'envoltar; recórrer') amb contaminació del verb cercenar en el sentit de 'retallar una cosa, fer-ne minvar el diàmetre'. 

Afegim-hi que la segona accepció que aquí donem per a cercenejar no apareix en aquest diccionari ni en cap altre dels que hem pogut consultar.   

__________________________________________________________
Fotografia: Fira de les Bruixes 2010