dilluns, 13 de març de 2017

Reganser




REGANSER, -ERA, adj

Cançoner, lent a l'hora d'actuar. 

{DCVB: Lluçanès}



Cal relacionar-lo amb regasser (DCVB: Solsona), que no és sinó metàtesi de ressaguer, i aquest amb rere-saguer (reaguer, per dissimilació, en la Crònica de Ramon Muntaner). 

Tot plegat, doncs, ens porta fins l'àrab saqa 'part posterior, rereguarda', mot que en la nostra llengua ha donat alguns altres derivats, no pas molts. Ressagar-se 'endarrerir-se' fou emprat per Jacint Verdaguer i per Joaquim Ruyra; l'adjectiu ressagot 'endarrerit' fou emprat a les Guilleries, segons el Diccionari Aguiló, i àdhuc al Pirineu, a Aós, segons Joan Coromines (DECLC, s. v. saga), entre Andorra i el Pallars, bé que allà per a referir-se a qui arriba a última hora.

Al Lluçanès, el mot saga, recordem-ho, és usat per anomenar la part posterior del carro; i també hi és conegut el mot ressago 'llast, ròssec, endarreriment', que arriba fins aquí a través del castellà rezago

La n de reganser pot ser deguda a la influència de mots com ara cançoner, romancer o gansoner, de significat afí. 


__________________________________________________________
Fotografia: plaça Major (Ajuntament de Sant Feliu)