ESGARRAPAPALLERS, m. i f.
Gall o gallina que ho escura tot.
Mot compost que no hem sabut trobar en els diccionaris, format per la tercera persona del present d'indicatiu del verb esgarrapar (creuament dels antics esgarrar i arrapar) i pel plural del substantiu paller (del llatí PALEARĬU), que en aquesta zona del català central es presenta sovint segons solució ieista, sobretot entre els parlants de més edat.
Relacionat amb la semàntica d'aquest mot, el DCVB recull, com a exemple d'ús per a l'adjectiu paller ('afectat de menjar palla'), el de "mula pallera", que hom situa a Mallorca.
Relacionat amb la semàntica d'aquest mot, el DCVB recull, com a exemple d'ús per a l'adjectiu paller ('afectat de menjar palla'), el de "mula pallera", que hom situa a Mallorca.
__________________________________________________________
Fotografia: casa de Serrajòrdia (Anna Peroliu)
