POSTRES, f. pl.
Menges que es prenen al final del dinar o del sopar.
Tornar les postres 'tornar-s'hi; tractar algú com ell tracta els altres'
Postres és mot d'origen castellà, però admès dins la llengua normativa (DIEC-2) i emprat per autors contemporanis com ara Prudenci Bertrana o Marià Manent (DDLC). Ve del castellà postremo, del qual sortí el substantiu postrero, i d'aquest vingué després l'adjectiu postre (1490), usat quasi exclusivament en les locucions a la postre o al postre.
De tot això, en dona notícia Joan Coromines en el DECLC (s. v. POST), on s'esmenten, entre altres coses, les expressions clou-dinar, darreries o llevant de taula com a formes genuïnes, o pretesament genuïnes, que en algunes ocasions s'han fet servir a fi de reemplaçar el mot en qüestió. S'hi fa constar, a més, que aquest mot ja es troba en el Baró de Maldà i en el diccionari de Lacavalleria, del segle XVIII.
Així doncs, i atesa la cronologia que ens ofereix Coromines, cal concloure que la parèmia que aquí hem remarcat és de creació relativament recent. L'hem observada en la conversa espontània del nostre informador del mas Crespí (primavera de 2017) i l'hem confirmada després gràcies a les seves indicacions sobre el seu sentit i ús. No figura en els reculls fraseològics que hem pogut consultar.
Tenen aquest mateix sentit, o un de molt semblant, les parèmies tornar el canvi, tornar la pilota, tornar les pilotes al joc o fer la pau, que se citen en el Diccionari de sinònims i de frases fetes de Maria Teresa Espinal (DSFF).
Tenen aquest mateix sentit, o un de molt semblant, les parèmies tornar el canvi, tornar la pilota, tornar les pilotes al joc o fer la pau, que se citen en el Diccionari de sinònims i de frases fetes de Maria Teresa Espinal (DSFF).
