ARRASTELLAR-SE, v. intr. pron.
Plantar cara, fer front, esp. a algú que abusa de poder.
Ús no consignat en els diccionaris. És derivat de rastell (del llatí RASTĚLLU).
En aquest mateix indret és conegut, igualment, l'ús del verb arrastellar en el sentit de 'posar en rastell o renglera', que el DCVB situa a l'Empordà, a Torelló i a Barcelona, i que alguns autors contemporanis, com ara Josep Pous i Pagès o Miquel Llor, han emprat en aquest mateix sentit (DDLC).
__________________________________________________________
