VISTAIRE, adj.
Que va a veure la promesa, que festeja.
{DCVB: Plana de Vic, Urgell, Lleida, Segarra}
Vistaire és derivat de vista, format amb el sufix -AIRE, d'origen occità.
Aquest mot fou emprat per Josep Iglésias i Guizard, poeta de la Segarra (DDLC, CTILC) i autor també d'una peça teatral precisament intitulada El vistaire.
El Diccionari Aguiló li dona el matís de 'festejador que ve de fora del poble, en visita a la casa, i amb permís de la família'. Això ho recull Joan Coromines (DECLC, s. v. VEURE), que hi afegeix la referència a Iglésias i a alguns autors del Rosselló que empraren la forma envistaire en un sentit semblant, i àdhuc el verb envistar 'veure el promès o la promesa', que també consigna el DCVB.
En l'article de Coromines s'esmenta, a més a més, l'adjectiu vistable 'casadora'.
En l'article de Coromines s'esmenta, a més a més, l'adjectiu vistable 'casadora'.
__________________________________________________________
Fotografia: glorieta Vilaclara (Ajuntament de Sant Feliu)
