TOPO, m.
Cop, topada.
Cop, topada.
Fer topo-topo 'topar amb algú de manera imprevista, no volguda'
Topo 'topada' és derivat postverbal de topar, el qual surt d'un radical topp-, onomatopeia del cop que dona un cos dur en trobar-se amb un altre. El DCVB el tracta com a vulgarisme i n'esmenta, alhora, l'ús que en féu el Baró de Maldà.
La parèmia és pròpia de l'ús informal i és també emprada en sentit figurat, és a dir, per referir-se a una coincidència amb algú que no agrada de trobar encara que sigui sense contacte físic.
__________________________________________________________
Fotografia: carrer de Balmes (Ajuntament de Sant Feliu)
