ESCATIFANEJAR-SE, v. intr. pron.
Batre's verbalment.
En el DCVB, aquest verb, que hom situa a la plana de Vic, solament es recull en el sentit de 'tafanejar cercant ansiosament'. Per a l'etimologia, aquest mateix diccionari proposa un creuament entre escatir i tafanejar.
