MUTIPERI, m.
Idea d'origen desconegut o sobre allò que no es pot dir.
Mot generalment emprat en plural: mutiperis. És deformació popular de vituperi (del llatí VITUPERĬUM 'blasme, insult') per equivalència acústica entre /b/ i /m/ i, alhora, per atracció semàntica de mut (del llatí MŪTU) i amb metàtesi vocàlica, és a dir, intercanvi de posició entre vocals.
Les formes gutiperis o gutipèries, també originades per semblança acústica (entre /b/ i /g/), han estat observades en diferents indrets del català central, amb significats afins. A Torelló, entrat ja el segle XXI, hi són emprades en el sentit de 'trifulga, embull'. A les Balears, en canvi, les variants jutipiris (Mallorca i Menorca) i jutiperis (Eivissa), citades per Coromines (DECLC, s. v. VICI), hi tenen el sentit de 'gestos', 'gestos estranys', 'gestos que fan riure' (DCVB). Per la seva banda, el DDLC dona entrada a la variant jutipiris, que hom relaciona amb autors illencs (CTILC).
Recordem, en fi, que VITUPERĬUM ve de VĬTĬUM 'vici', i que aquest mot llatí donà en català un derivat patrimonial, veu, emprat per Francesc Eiximenis, que tanmateix no ens ha pervingut.
